1 1 v. tr. [LC] Separar els components (d'algun cos compost, d'alguna cosa). El corrent elèctric descompon l'aigua en hidrogen i oxigen. 1 2 v. tr. [LC] [MT] Trobar els elements o parts que, compostos o sumats, donen (una resultant, un tot). Descompondre una força, un moviment. Descompondre un polígon en triangles. 2 1 v. tr. [LC] Desorganitzar (una substància animal o vegetal). Una malaltia que descompon la sang. 2 2 v. intr. pron. [LC] [MD] Descompondre's un cadàver. 2 3 v. intr. pron. [LC] per ext. El vell imperi es descomponia sense remei. Tenia la cara descomposta a causa de la malaltia, dels sofriments. 3 v. intr. pron. [LC] Perdre, en les paraules o en els actes, la circumspecció habitual, la serenitat. Té fama de dona tranquil·la que mai no es descompon.
